_________________________________________________
Venen temps de canvi, i cal donar explicacions. Un pot ser pretenciós amb si mateix, però quan altres entren en joc, les regles han de canviar. Tot és culpa d'un personatge. Al món n'hi ha molts, cadascun és únic, i aquest també (però molt únic).
Les línies que escric sempre parlen d'impressions, interseccions de blau celestial per a vessants cognitives, sublimants -el color de l'esperit- i de groc curry per a la terra dura, irracional, freda -el color dels bojos-. Aquest era el mestissatge preferit del vell Kandinsky. Vell, perquè va necessitar tota la seva vida per a ser capaç d'aillar el que volia assaborir en companyia.
Cada persona és un món, i cada blog és una necessitat concreta dins d'un món diferent. És una de les parts més agradables d'aquesta sopa de veus mass-mediatitzada. Potser és que som tots dos molt semblants, JG, amb llapis diferents. Un cop em van dir que la màgia de la cuina resideix en què tot i barrejar molts gustos en un mateix plat, el mestre aconsegueix que cadascun actuï en solitari i al moment que li pertoca.
Aquest blog no deixarà mai de ser un diari d'impressions subjectives, pensades perquè jo les llegeixi, i potser les recordi i m'hi capbussi. També s'alimenta de nàufrags del quotidià, que es proposin no entendre, que busquin no trobar, que vulguin passejar en òvals i mirin de no veure. Hi ha moments així.
Les línies que escric sempre parlen d'impressions, interseccions de blau celestial per a vessants cognitives, sublimants -el color de l'esperit- i de groc curry per a la terra dura, irracional, freda -el color dels bojos-. Aquest era el mestissatge preferit del vell Kandinsky. Vell, perquè va necessitar tota la seva vida per a ser capaç d'aillar el que volia assaborir en companyia.
Cada persona és un món, i cada blog és una necessitat concreta dins d'un món diferent. És una de les parts més agradables d'aquesta sopa de veus mass-mediatitzada. Potser és que som tots dos molt semblants, JG, amb llapis diferents. Un cop em van dir que la màgia de la cuina resideix en què tot i barrejar molts gustos en un mateix plat, el mestre aconsegueix que cadascun actuï en solitari i al moment que li pertoca.
Aquest blog no deixarà mai de ser un diari d'impressions subjectives, pensades perquè jo les llegeixi, i potser les recordi i m'hi capbussi. També s'alimenta de nàufrags del quotidià, que es proposin no entendre, que busquin no trobar, que vulguin passejar en òvals i mirin de no veure. Hi ha moments així.
...i joan genís era el su nom ^^ / joangenis.blogspot.com /
"... Mentrestant, l'altre volava per sobre l'arboç, llampeguejant a la intersecció en creu de camins de sorra, per la cantonada on s'ergia la Font. I el primer restava hipnotitzat a l'altre camí, assaborint l'aire plúmbic de la vesprada, contemplant astorat l'ombra de l'església que tallava el cel sagnant de setembre. Les ungles trepitjaven la seva terra, de fonoll i vinya. I pensava en la sorra dels dos camins."
"... Mentrestant, l'altre volava per sobre l'arboç, llampeguejant a la intersecció en creu de camins de sorra, per la cantonada on s'ergia la Font. I el primer restava hipnotitzat a l'altre camí, assaborint l'aire plúmbic de la vesprada, contemplant astorat l'ombra de l'església que tallava el cel sagnant de setembre. Les ungles trepitjaven la seva terra, de fonoll i vinya. I pensava en la sorra dels dos camins."
Pancho et Lucky
