_________________________________________________
Venen temps de canvi, i cal donar explicacions. Un pot ser pretenciós amb si mateix, però quan altres entren en joc, les regles han de canviar. Tot és culpa d'un personatge. Al món n'hi ha molts, cadascun és únic, i aquest també (però molt únic).
Les línies que escric sempre parlen d'impressions, interseccions de blau celestial per a vessants cognitives, sublimants -el color de l'esperit- i de groc curry per a la terra dura, irracional, freda -el color dels bojos-. Aquest era el mestissatge preferit del vell Kandinsky. Vell, perquè va necessitar tota la seva vida per a ser capaç d'aillar el que volia assaborir en companyia.
Cada persona és un món, i cada blog és una necessitat concreta dins d'un món diferent. És una de les parts més agradables d'aquesta sopa de veus mass-mediatitzada. Potser és que som tots dos molt semblants, JG, amb llapis diferents. Un cop em van dir que la màgia de la cuina resideix en què tot i barrejar molts gustos en un mateix plat, el mestre aconsegueix que cadascun actuï en solitari i al moment que li pertoca.
Aquest blog no deixarà mai de ser un diari d'impressions subjectives, pensades perquè jo les llegeixi, i potser les recordi i m'hi capbussi. També s'alimenta de nàufrags del quotidià, que es proposin no entendre, que busquin no trobar, que vulguin passejar en òvals i mirin de no veure. Hi ha moments així.
Les línies que escric sempre parlen d'impressions, interseccions de blau celestial per a vessants cognitives, sublimants -el color de l'esperit- i de groc curry per a la terra dura, irracional, freda -el color dels bojos-. Aquest era el mestissatge preferit del vell Kandinsky. Vell, perquè va necessitar tota la seva vida per a ser capaç d'aillar el que volia assaborir en companyia.
Cada persona és un món, i cada blog és una necessitat concreta dins d'un món diferent. És una de les parts més agradables d'aquesta sopa de veus mass-mediatitzada. Potser és que som tots dos molt semblants, JG, amb llapis diferents. Un cop em van dir que la màgia de la cuina resideix en què tot i barrejar molts gustos en un mateix plat, el mestre aconsegueix que cadascun actuï en solitari i al moment que li pertoca.
Aquest blog no deixarà mai de ser un diari d'impressions subjectives, pensades perquè jo les llegeixi, i potser les recordi i m'hi capbussi. També s'alimenta de nàufrags del quotidià, que es proposin no entendre, que busquin no trobar, que vulguin passejar en òvals i mirin de no veure. Hi ha moments així.
...i joan genís era el su nom ^^ / joangenis.blogspot.com /
"... Mentrestant, l'altre volava per sobre l'arboç, llampeguejant a la intersecció en creu de camins de sorra, per la cantonada on s'ergia la Font. I el primer restava hipnotitzat a l'altre camí, assaborint l'aire plúmbic de la vesprada, contemplant astorat l'ombra de l'església que tallava el cel sagnant de setembre. Les ungles trepitjaven la seva terra, de fonoll i vinya. I pensava en la sorra dels dos camins."
"... Mentrestant, l'altre volava per sobre l'arboç, llampeguejant a la intersecció en creu de camins de sorra, per la cantonada on s'ergia la Font. I el primer restava hipnotitzat a l'altre camí, assaborint l'aire plúmbic de la vesprada, contemplant astorat l'ombra de l'església que tallava el cel sagnant de setembre. Les ungles trepitjaven la seva terra, de fonoll i vinya. I pensava en la sorra dels dos camins."
Pancho et Lucky
4 comentarios:
Canviar (segons el gran diccionari de la llengua catalana:
1. Treure alguna cosa i posar-ne una altra al seu lloc.
2. Substituir una persona o una cosa per una altra de la mateixa categoria o la mateixa espècie.
3. Transformar, fer esdevenir diferent.
La veritat és que cap de les tres és adient per aquest cas. Pel que fa a la primera acepció és evident que no has tret res, per tant queda descartada.
La segona, també és clarament impossible: ets insustituible. Sobretot per algú de la mateixa categoria ja que no existeix tal cosa. Tu si que ets únic en la teva categoria, diguem-ne categoria Pernal. Altres també tenim categories específiques... Peró bé. Evidentment segueixes essent tu, per tant tampoc t'han substituit per algú de la matèixa espècie. Clar que podries haver canviat d'espècie. Però això ens portaria a un complicat debat metafísic en el qual segurament no estariem d'acord, gaudiriem de la discussió fins a un punt mort i el més ràpid (Luky Luck, és clar) canviaria de tema.
Per tant només queda la tercera opció, en principi. Perquè clar, tu saps millor que ningú que no tot es pot reduir a una definició de diccionari. I tanmateix, transformar és una paraula que ens agrada. O potser no. Però quan arribem a l'aclariment, que diu fer esdevenir diferent veig clar que tampoc pot ser aquesta: Tu, El Perno, es evident que estàs en una transformació continuada, (com tothom?) i que ets un èsser de la mateixa espècie (o d'una diferent) amb categoria pròpia.
Algú tan diferent, tan diferent a tothom, que és diferent fins i tot a si mateix.
Per tant si la transformació forma part del teu jo, el bloc (reflexe del teu jo) no ha sigut una transformació, sinó que ha sigut fidel al teu Tu.
Zakaj pa ne:)
kar sem iskal, hvala
Ni za kaj ;)
Publicar un comentario